19 d’octubre de 2008

Un home, una canya, un riu....

(de l'assistència a la promoció, de la promoció a la transformació de les estructures)










Carta del 21 de gener:

"Hui he trobat, al costat del moll, un home que passa fam…"

Carta del 8 de febrer:

"Recordes aquell home de qui et vaig parlar? Laia i jo hem decidit acostar-nos al moll una volta al dia i donar-li un poc de peix per menjar."

Carta del 15 de febrer:

"… Continuem visitant-lo (…) amb el menjar diari. Tenim por, al mateix temps, que arribe el dia en què no puguem anar i l'home del moll es quede sense el seu peix. Ell ens ho agraeix. Les seves galtes comencen a recuperar el color. El veiem un poquet més fort. Alguna nit l'hem convidat a casa a sopar amb la família. És prou tímid (…)."

Carta del 10 de març

"Laia i jo hem decidit comprar-li una canya de pescar. Li pensem regalar un manual, que s'entenga i amb tota classe de detalls, sobre aparells i tècniques de pesca. Fa uns anys, Laia era una aficionada i s'ha compromès a anar alguns dies per ensenyar l'home del moll a pescar. Diuen que el riu està ple de peixos. Nosaltres creiem que en poc temps sabrà autoproveir-se de peix. Podrà aconseguir menjar pel seu compte i, potser, alguns diners amb la venda de la pesca sobrant."

Carta del 23 de març:

"Comencen els problemes. A l'home del moll de res no li ha servit aprendre a pescar per prescindir de nosaltres. Necessita una llicència i no sé quins altres papers per poder agafar peixos del riu. Els permisos són cars i no els pot pagar. Hem sabut que l'explotació del riu és exclusiva del municipi i no es pot pescar sense tenir els papers en regla."

Carta del 25 de març:

"Més problemes: la policia local va pillar a l'home del moll pescant sense llicència i ara està retingut. La fiança (o la multa, que no sé ben bé de què va) no és gens barata que diguem. Intentarem pagar-la. La gent del poble diu que ell ha intentat aprofitar-se de la comunitat, que és un lladre i que ho té ben merescut (…)"

Carta del 29 d'abril:

"Una altra complicació, i aquesta sembla greu. ¿Et vaig explicar que l'home del moll va eixir de la presó i va adquirir els permisos de pesca necessaris? Doncs no li serveixen de res: la fàbrica de plàstics del poble, riu amunt, ha contaminat les aigües i tots els peixos del riu s'han mort. No en queda ni un, i la visió resulta desoladora. Diuen que no tornarà a haver pesca fins d'ací a deu anys o més. La indústria pagarà una multa astronòmica (se la podrà permetre de sobres), adquirirà no sé quina mena de filtres per a residus i continuarà produint…"

Carta del 30 d'abril:

"(…) L'home del moll torna a passar fam."





Enrique Falcón

6 comentaris:

arnau ha dit...

Efectes de l'evolució "climàticosocial" insostenible...
Eres gran A.

Fakhfakhina ha dit...

Bravo! Una imatge per a la posteritat, tu, amb la barbeta, i un vestit blanc de tela de sac, guarint els desvalguts amb peix i unes canyes. La revolta dels escanyats!

O de l'escòria, poc menys. I es miraran la sola de la sabata i es treuran el xiclet xafigat, abatut i moldejable. I continuaran.

Sangonereta ha dit...

Bona historieta, i amb molt de contingut. M'agrada visitar este bloc, sempre em sorpren.

Ja feia molt de temps que no entrava, els últims 3 articles no els havia vist encara.

Estas fent-me presió per a que actualitze ja d'una volta.

laia ha dit...

Una història dramàtica i tan real com la vida quotidiana de totes... i tot a partir d'una obra d'art. simplement m'encanta.
Un petó i segueix regalant-nos articles.

Carles ha dit...

Una història que es repeteix, es repeteix i es repeteix...
Com sempre, gran article. ;)

Pau ha dit...

Xicot, un apunt! xD

Per a ficar "Pau de Gandia"... fica "Pau de La Safor", que jo no sóc de Gandia! Imperialistes! :P

Cuida't!