10 d’octubre de 2008

9 d'octubre de 2008

Sota la pluja


Sota la pluja, el vent, el fred. Sota el temporal. Recorregut obligat, indecent, gris. Policia, escorcolls, carnets, intimidacions. Cel ennuvolat, banderes molles. Veus ofegades, però encara moltes. Sota les Torres de Serrans, sota una enorme bandera que el consistori ha penjat a mode de resposta. I riem perquè nosaltres també l'onegem. Perquè l'hem recuperat. Perquè ens pertany. I alcem els punys. I sonen cançons de guerra. De la batalla que crema i s'aviva sota la tromba d'aigua. La de València. La ciutat on vivim. La resistent. La nostra. Encara.

ps: anava a fer una minicrònica pròpia destacant les novetats d'aquest 9 d'octubre, sense dubte diferent, però he llegit el text de Xavi i no he pogut evitar copiar-ho. El vídeo està bé, però falta alguna imatge de la nostra pancarta.

7 comentaris:

arnau ha dit...

Quan vaig vore el vídeo, vaig pensar el mateix.

Sort, que qui fem les cròniques som nosaltres, i ens lliurem de periodistes de joguet, sinó, ningú ens llevaria el titular, València es mulla per al independència.

Però ahí queda...

d.p. ha dit...

sí que ha sigut diferent! quina xopà!

Pau ha dit...

Tot i l'aigua, no abandonarem valència!

Ricard ha dit...

Ei, el vídeo està molt rebé, quasi et fa "perdonar" la pluja i tot, :P

Salut!

Xavi S. ha dit...

Ei company! Acabe de descobrir el teu bloc. Felicitats com sempre per tot! Ens veiem pel barri!

Au ha dit...

9 d´Octubre euskaldun!

Anònim ha dit...

Aquest 9 d'Octubre a sigut una victoria per tota l'EI

Independència i Socialisme!