26 de desembre del 2009

Odie als indiferents

Com sempre Gramsci donant en el clau. Quasi un segle després el comunista sard continua vigent. Fart de tanta objectivitat i tanta neutralitat... vos deixe amb el text i una preciosa cançó dels Modena City Ramblers.





"Odie als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i l'abúlia són parasitisme, són covardia, no vida. Per això odie als indiferents.

La indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb que no es pot contar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebuts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència. El que succeïx, el mal que s’abat sobre tots, esdevé perquè la massa dels homes abdica de la seua voluntat, permet la promulgació de lleis, que només la revolta podrà derogar; consenteix l’accés al poder d’homes, que només un amotinament aconseguirà després enderrocar.

La massa ignora per despreocupación; i llavors sembla cosa de la fatalitat que tot i a tots atropella: al que consenteix, el mateix que al que dissenteix, al que sabia, el mateix que al que no sabia, a l’actiu, el mateix que a l’indiferent. Alguns ploriquejen piadosament, uns altres blasfemen obscenament, però ningú o molt pocs es pregunten: si hagués tractat de fer valer la meua voluntat, hauria passat el que ha passat?

Odie als indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d’eterns innocents. Demano comptes a cadascun d’ells: com han escomès la tasca que la vida els ha posat i els posa diàriament, què han fet, i especialment, què no han fet. I m’assec en el dret de ser inexorable i en l’obligació de no malbaratar la meua pietat, de no compartir amb ells les meues llàgrimes.

Sóc partidista, estic viu, assec ja en la consciència dels de la meua part el pols de l’activitat de la ciutat futura que els de la meua part estan construint. I en ella, la cadena social no gravita sobre uns pocs; gens de quant en ella succeïx és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent dels ciutadans. Ningú en ella està mirant des de la finestra el sacrifici i la sagnia dels pocs. Visc, sóc partidista. Per això odie a qui no pren partit, odie als indiferents."

Antonio Gramsci, 1917


3 comentaris:

arnau ha dit...

Molt gran Gramsci, i cada vegada hi ha més indiferents...

Anònim ha dit...

Els agoreros i les agoreres d'abans, són els herois d'avui dia.
Igual ens passa a nosaltres el mateix, qui sap. xD

Estic amb Arnau: molt gran en Gramsci... Que no lleva que cada vegada més hi hagen més indiferents.

Un beset, boss!!

Anònim ha dit...

I heroïnes, que se m'ha oblidat a la primera/segona línia.