Gonzalo Anaya ens va deixar ara fa un any. L'onze de juny de 2008 el seu cor de 94 anys va deixar de bategar. Nascut a Burgos el 1914, des de la Segona República i al llarg d'una dilatada carrera professional va demostrar el seu compromís incondicional amb l'educació pública i la democràcia. Llicenciat en Filosofia i més tard doctorat, va ensenyar a diversos pobles de la Península, sent sancionat durant el Franquisme pel seu activisme polític en la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) de la UGT.Entre 1953 i 1973 va exercir a Santiago de Compostel·la, on va conèixer millor la pluralitat nacional de l'Estat espanyol i es va preocupar per la situació del gallec als centres educatius. El 1973 obtingué la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de València i s'integrà en el Departament de Sociologia i Antropologia Social.
Ha viscut al País Valencià durant els últims trenta cinc anys i, des del primer moment, en plena Batalla de València, va participar activament en els moviments socials d'esquerres i valencianistes. El 1985 fou nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València i més tard va rebre la medalla d'or de la institució, així com la Medalla d'Argent al Mèrit al Treball.
Seria considerat com un dels precursors de la renovació pedagògica a l'Estat espanyol i els seus deixebles, que el consideren un "mestre de mestres", destaquen d'ell el seu compromís social i polític com a referent ètic i moral per a tota la comunitat educativa. Ell simplement es definia com "un roig al qui li agrada ensenyar" i explicava que "ensenyar és comunicar un saber de qualitat i, per tant, emancipador".
Defensor incansable de l'escola pública i alliberadora, va rebre en vida nombrosos reconeixements i distincions. La Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'alumnes del País Valencià porta el seu nom, així com l'Escola d'Estiu que organitza el Moviment de Renovació Pedagògica, de la qual sempre participava. Els últims anys de la seua vida es va iniciar en la política institucional. Va ser membre al Consell Escolar Valencià en representació de la Universitat, donà suport sempre els sindicats de treballadors, i va ser candidat al Senat en 2004 i 2008 com a militant d'ERPV.
En forma d'humil homenatge vos deixe ací l'entrevista que li vaig fer a Jaume Martínez Bonafé dies després de la mort de Gonçal i que es va publicar a l'Accent 133 dins d'un monogràfic sobre el pedagog:
4 comentaris:
Ara mateix, les noves generacions de mestres no pensem l'escola com a espai alliberador ni ens preocupem per aprofitar aquesta situació privilegiada de què gaudim ara mateix respecte a la diversitat i l'accés a la informació.
Aquestes noves fornades venim formades i som coneixedores de pedagogies i metodologies basades en tot allò que, malauradament, hagué de ser pensat i debatut en clandestinitat, però pensem que no són més que continguts necessaris per aprovar alguna que altra troncal.
Per molt que ens repetisquen que l'escola ha de ser pensada des d'ella mateixa i de la necessitat que un mestre siga un intel·lectual crític, ens preocupa molt més que es facen les cinc de la vesprada per poder anar-nos-en. I que no ens vinguen amb rotllos.
Són temps difícils per l'escola, i persones com Gonzalo Anaya i tantes altres es troben a faltar. Sort que encara hi ha professionals de l'educació que dignifiquen la figura del mestre i la institució escolar, i dels quals tenim tant a aprendre.
Gràcies per fer memòria. D'aquesta que ens encoratja, ens emociona, ens situa, ens ajuda a caminar. Gràcies
Moltes gràcies per comentar-me el darrer post del blog, jo també el compre cada cop menys, però el llig a diari a internet.
Senc dir-te que en breu seré pel PV, un problema de salut familiar m'obliga tornar i ja s'acaba l'aventura a Belfast.
Ja et contaré.
Besets des de Belfast.
Quin gran home...
Dijous hi ha soparet de catalana, t'apuntaràs o què? Va, que ja formes part del clan! xD
Ja ens veiem!
(Clara)
Publica un comentari a l'entrada