14 de novembre de 2008

Temps


Surto corrents i em persegueix un ens abstracte.
No el veus, no el sents. Tampoc el detecta el tacte. Impacta
en l'espai en eixos de coordenades. Vides anulades del matins a les vesprades.
Venen mal dades quan busques esmolades persegueixen follets i fades agobiades per culpa teva.
I qui no es lleva amb sorolls desagradables a les orelles, quan del llit s'eleva?
I t'he delit que el sol no marqui el biorritme i el cronòmetre t'estigma
fes esgrima amb les agulles, perquè
immortal és qui venç el temps... però qui l'usa diferent és un manta, m'entens ?
Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és. (Naa)
D'això ells en diuen perdre el temps.
Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens?
Perquè, de qui és el temps ? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant?
Mira, la veritat és que no ho sé. Però la penya me'l demana com si fos un camell (tens temps?)
Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó.
No et fot!
D'acord! ens havíem de donar temps. Però ràbia em va fer haver de donar-li temps al temps.
Només sé que temps era temps us deieu: t'estimo.
Per quan ? Pels temps dels temps.
I ara què? Ara us trobeu i parleu de la calor i del fred i us moriu d'enyorança pensant en quins temps aquells.
Però tranquils, calma, que el temps ho cura tot.
Tranquils que el temps apaga tots els focs.
Segons, minuts, hores, dies i anys.
Petons, a gust. Plores, odies i afanys
No sé, només sé que el temps passa. I que no es quedarà aquí per veure qui se l'empassa. El temps t'abraça.
I no s'apaga la brasa.
El temps passa i t'amenaça com una llosa, Com una espasa.
Així és el temps.
Temps.
Durarà pel temps del temps.
Temps al temps
Algú té una miqueta de temps ?
No ho sé. Només sé que el temps passa i necesito temps.

At versaris

5 comentaris:

Ningú ho sap ha dit...

Hi ha llocs on el temps, tal i com l'entenem, no existeix. Si nosaltres volguérem...

:)

skuld ha dit...

el temps tan sols és una balança, ens apropa allò que desitjem i ens allunya d'allò q no volem....
T'abraça o et desencanta

Andrés ha dit...

A la primera: on està eixe lloc??! :)

Al segon/a: tu eres nou/va!

skuld ha dit...

Estaba llegint això i m'ha paregut gràcios per aquest blog:

"alicia suspiró aburrida"
-Creo q podrían emplear mejor el tiempo-dijo-, y no perderlo...
-Si conocieras al Tiempo como yo - dijo el sombrerero-, no hablarías de emplearlo o perderlo...
-Tal vez no- replicó con prudencia Alicia-: pero en las clases de música me enseñaron a marcar el tiempo.
-¡Ah¡ ¡Eso lo explica todo!-dijo el Sombrereo-.El tiempo no soporta que lo marquen ni que lo clasifiquen." l.Carrol. Alicia en el país de las maravillas.

No hem de concebir el temps com una força productiva segmentada per anys, hores de treball, crèdits, xerrades.....Intentar sometre, controlar o domar el nostre Chronos tan sols ens pot dur al avorriment, fastig o aversió.

Llabors, sols la passió q et produeix alguna cosa fa q viatges als llocs on el temps no existeix.

P.d: Blog en procés

Ningú ho sap ha dit...

Pues mira, jo t'ho explique :P

Resulta que, per exemple, a Angola, la gent no espera el bus... sinó que el bus espera la gent :)

Què et pareix?!