3 de setembre del 2008

El principi

Baixant per l’Avinguda del País Valencià, columna vertebral de Torrent, arribe a l’estació de Metro. Pague rigorosament els 8’70 € de l’abonament 10 de la zona AB i entre. Perd el meu tren (un altre!) i em toca esperar quinze minuts per a l’eixida del següent. La gent comença a acumular-se a l’andana i em quede de peu, pensant si traure ja el meu llibre o si esperar a l’arribada del metro per poder llegir amb tranquil·litat.

Davant de mi tres homes majors esperen asseguts a un banc, passa una xica amb minifalda i els tres deixen de parlar i miren les seues cames com si estigueren a un partit de tennis (no falla mai!), a tot açò arriba el tren i s’alça tothom (i totdon). Una dona porta al seu fill en un carret i no encerta a obrir la porta, l’ajude, em dona les gràcies, entrem i prenem posicions.
Davant de mi està la senyora simpàtica amb el xiquet, que no para de llançar una botella d’aigua i que pareix que es diu Vicente (que original...). A l’esquerra els tres homes parlen acaloradament sobre la crisi, més lluny la xica del partit de tennis i al meu costat una dona parlant per telèfon. Ve de la perruqueria, o això li diu al seu interlocutor. A última hora entra un xic amb pintes de rapero i el seu mp3 a tot volum. Sona el senyal i comença el viatge.

A les dos parades els tres majors baixen i puja una jove que comença a llegir la novel·la de moda. A la següent entren dos segurates, ens miren mal a tots i tornen a baixar. La dona del costat continua parlant per telèfon i no em deixa llegir. La meua companya de lectures pateix la mateixa situació i posa cara de “i a mi què m’importa?”, però pareix disposada a resistir. El rapero passa, no s’entera de res, el món no va amb ell (segurament fa bé). Vicente torna a llançar la botella i la lectora es torna a despistar, li fa quatre carasses al xiquet i la mare simpàtica somriu, i la xica continua amb la seua tasca.

Alerta, entren tres rapats i es dirigeixen cap al meu seient, merda, quina samarreta porte? Decathlon, perfecte, serà millor girar la motxilla per ocultar les xapes... passen de llarg sense mirar-me. El trajecte continua, baixa i puja gent, però l’afluència és poca a estes hores. Un home amb trets àrabs d’uns quaranta anys entra al vagó amb la seua bossa i es queda al costat de Vicente, que de nou llança la botella. L’àrab la recupera i “li furta el nas” al xiquet, que somriu. La mare agafa el carret i se’n va a l’altra punta del vagó. No era tan simpàtica.

El tren es deté bruscament. Hi ha un silenci. D’un segon? Mig? Menys? No ho sé, però el que sí que sé (i tots ens mirem i ho sabem) és el que passa pel cap de cadascú de nosaltres. Ja fa dos anys, però els fets del 3 de juliol de 2006 estan encara ben presents. Em ve al cap la imatge d’algun conegut de l’accident i, per què no dir-ho, m’enrecorde de Pau Alabajos. Estem parats.

Vicente plora, la mare es posa nerviosa, la dona del mòbil comença a cridar, la xica lectora tanca el llibre i s’agafa les mans amb el cap, el rapero passa olímpicament de tots. De sobte les llums s’apaguen i la histèria col·lectiva augmenta. Als tres segons torna la llum i el tren continua el seu camí. L’àrab s’alça, els rapats s’alcen, el rapero apaga la música i comença mirar desconcertat cap a tots els costats (i també s’alça!) , el xiquet deixa de plorar, la dona del telèfon continua contant la seua vida als quatre vents i la xica desisteix i deixa de llegir. S’encén la megafonia: “Pròxima parada Benimaclet, correspondència amb la línia quatre”. Baixe, Comença un nou curs.

Aaahh, i això, senyorets i senyoretes, que m’he fet un bloc.

14 comentaris:

Víctor ha dit...

home, fins el 22 no comença el nou curs així que nose jo que vas dient... crec que amb un simple "he obert el blog" haguera estat be...jeje

en serio, ja et deia jo que tu havies de fer-te un i que jo estaria enganxat al que escrius (i de moment no m'he enganyat)

sort! (això si que és friki xd)

Brey ha dit...

Ei friki!!

Gran text, bon ascomençament!!

La dona, mira que és simpàtica al final eh...

a veure si vaig a fer visites ja que ja comença el curs, encara que Victor ho negue, encara no ha començat, cert, però ja estem tots en els llibres i els apunts al cap, així que ja ha sonat la verdadera sirena del fi de descans.

Sort, i benvingut.

A. Dragomiloff Supertramp ha dit...

Bon començament!

Sangonereta ha dit...

Felicitats, t'ha quedat molt bé el blog, tant per l'escrit inagural com per tot el muntatge artístic de la foto, enllaços(la majoria eren previsibles), explicació del HSL,... eres el típic que quan fa una d'aqueststes coses ho fa bé, i de moment no has fallat. Les espectatives del blog d'IkerPV pinten prou bé, espere que no ens decepciones.

Enhorabona.

Quim ha dit...

Benvingut a la blocsfera!
Com ja diuen per ací dalt aquest bloc pinta molt bé i per tant mereixerà ser visitat amb certa freqüència.

Ens veiem als carrers!

Jordi ha dit...

ei!!! faltaves tu!

No el deixes perdre que el disseny és de luxe, com se nota que eres un treballaor i tens cura de les coses!

Tingues per segur que vindré a fer-te visitetes, el primer post molt bé. Ah... i no me crec que només els iaios alçaren el cap al passar la xicona... ;)

Unknown ha dit...

benvingut i records artista,

esperem treure el Hic Sunt Leones dels nostres mapes ;)

rb

Unknown ha dit...

Ei love! Ja tardaves, en el fons tots sabíem q algun dia arribaria este moment, com podia ser q el més friki de la contornà no tinguera ni blog, ni fotolog...?! jaja ves en compte q estes coses o es queden abandonades o vicien de la ostia.

Bueno, el text esta molt xulo xa començar, x ací dalt diuen que encara no ha començat el curs xò jo ara me’n vaig a pintar el Terra i això vol dir q si no ha començat com a mínim està molt prop...

Esperem ansiosament les teves divagacions.

Ale q continue el frikisme, ens veiem al Terra pròximament!;)

Felip ha dit...

Un valencià, una kalashnikov. Vull dir, un bloc. Clar que sí! Gran text, Andrés, espere llegir-ne molts més!

Ens vegem, adéeu!

Paco ha dit...

Pel que veig, dels ciber-frikis dels blogs, només falte jo per a deixar-te un comentari. Benvingut!!. Espere que l'actualitzes més que en la teua anterior etapa on comparties blog i que va morir ràpidament.

No, en serio, una forta abraçada i sort en aquesta nova aventura.

KIN KAP ha dit...

Bueno bueno, açò és tot un èxit! un començament d'estos que dius: de categoria!
[per cert, si feu club de fans aviseu!]

Anònim ha dit...

Ei MisterFriqui2008!!


Molt bé eh això de començar marcant nivell!! ;)

Ara que ja tens l'arrencada posada al cos aprofita-la i obra't un bon flog home!


Petons i records des del Maresme!!!

:)

Anònim ha dit...

Moooooolt!
Molt guai Andrew!!!

M'ha molat molt el text, a veure si vas penjant coses noves, que ací tens una altra lectora.

Si en realitat tots estàvem esperant el teu blog... i no ens ha decebut l'espera!

Enhorabona!

HuelgaDeLatidos ha dit...

Osti Andrés,
quin susto m'has pegat, pensava que passaria algo pijor al apagar-se els llums jajaja

Jo també tinc un blog, des de fa temps, però és la primera vegada que entre al teu (a cotillejar un ratet!)

Ens veieeem per classeeee dillunsdimartsdimecresonosequan!!


Txa