14 d’agost de 2009

Ofensiva PePera contra els carrers “País Valencià”

Per tots és coneguda l'animadversió del Partit Popular a la denominació "País Valencià", nom històric del nostre poble reconegut inclús a l'estatut d'autonomia aprovat pel PSPV i el mateix PPCV ara fa tres anys. Amb el final de la dictadura, durant l'anomenada transició, moltes poblacions valencianes canviaren els noms dels seus carrers per substituir les al·lusions al franquisme per altres fòrmules més progressistes, com les de País Valencià o 25 d'abril, com a símbols de l'esperança de canvi que es podia viure en aquells anys.

Tot i això, com es denuncia des del portal antifeixistes.org, la simbologia feixista encara està ben present als nostres carrers.

Des de l'arribada del PP a la Generalitat la persecució d'aquest terme ha estat una constant. En els últims mesos diversos ajuntaments "populars" han decidit eliminar dels seus mapes els carrers que feren referència al País Valencià argumentant que eren polèmics entre la població. Una ofensiva que respon a una estratègia de partit per eliminar qualsevol presència d'aquesta denominació, utilitzada principalment per col·lectius, partits i organitzacions de l'esquerra.
Poblacions com Borriol, Paterna o Paiporta ja han patit aquesta censura. En altres casos, com el d'Algemesí, la pressió popular ha aconseguit mantenir aquesta denominació.

L'escandalós cas de Torrent
A diferència d'altres municipis, a la ciutat de Torrent, la jove alcaldessa María José Català (PP) va anunciar la celebració d'una "consulta popular" per decidir el futur nom de l'avinguda del País Valencià. Amb pràcticament 2.500 metres de longitud i més de 200 números, l'avinguda és la columna vertebral de Torrent, el seu centre econòmic i social de la localitat.
La proposta de canvi va comptar amb la negativa de tota l'oposició, per considerar que era una consulta interessada i fàcilment manipulable. De fet les irregularitats al llarg del procés de consulta han estat permanents.

En primer lloc la papereta de les votacions estava mal redactada. En lloc de preguntar directament si és volia o no canviar el nom de l'avinguda es donaven 10 possibilitats de nom (Comunitat Valenciana, Carta Pobla, Torrent, País Valencià,...) més l'oportunitat de posar un nom diferent als proposats. A més es podia llegir "En esta enquesta seleccionarem les tres opcions més triades. Més endavant farem l'enquesta final". Una frase que com veurem no es complirà.

En segon lloc al llarg del mes de votacions les urnes no han estat vigilades ni per les nits ni en cap de setmana i el registre d'entrada de vots ha fallat constantment. Aquesta greu irregularitat té una conseqüència objectiva molt clara: segons les actes de l'Ajuntament han votat 1.980 ciutadans i a les urnes s'han trobat un total de 2.065 paperetes. 85 vots que ningú sap d'on han eixit.

Finalment, tot i les irregularitats i la manca de difusió, l'opció de País Valencià fou la clara guanyadora amb 957 vots, 650 més que la segona casella més votada, la de l'avinguda del Vedat, que va obtenir només 307 vots.

Contra tota racionalitat l'Ajuntament ha fet una curiosa lectura d'aquests resultats. Segons l'alcaldessa si sumem tots els vots de la resta d'opcions obtindrem 98 vots més que els aconseguits pel nom de País Valencià, amb la qual cosa queda "demostrat" que la majoria de torrentins volen el canvi de nom. Amb aquest argument des del consistori s'ha anunciat que en setembre es farà una nova votació amb les tres opcions "més" votades, excloent evidentment la guanyadora, que queda eliminada per un pacte improvisat de la resta d'opcions més els 85 vots apareguts a última hora... aquesta és la lògica dels populars valencians i la seua forma d'entendre i jugar amb la democràcia. Simptomàtic, si més no.

L'ACCENT 159

3 d’agost de 2009

Recordant Toni Villascusa

Enguany es compleix un quart de segle de la mort en combat de Toni Villascusa. El 20 de juliol de 1984 aquest valencià de l'Horta deixà la seua vida als carrers d'Alzira (Ribera Alta) quan es disposava a posar un artefacte explosiu a les oficines de l'INEM de la localitat. Una acció emmarcada en la campanya de propaganda armada de Terra Lliure que pretenia assenyalar els simbols de l'ocupació espanyola sobre el Països Catalans.

Villascusa havia nascut 27 anys abans a Quart de Poblet (l'Horta) al si d'una família castellanoparlant i poc propera a les idees catalanistes. Tot i això ell va freqüentar els cursos de valencià "Carles Salvador" i poc a poc va anar assumint el català com la seua pròpia llengua, convertint-se en un convençut militant de l'esquerra independentista, moviment que experimentava en aquells anys una forta expansió arreu dels Països Catalans.
Poc després del seu naixement la seua família va emigrar a Darmstadt (Alemanya), on Toni va viure de forma intermitent i on va conèixer a la seua futura dona, Antònia Flores. Amb ella es va traslladar a viure a Castelldefels i va continuar estudiant alemany i electricitat, encara que per motius de treball finalment va tornar al País Valencià. Fou en aquesta època quan entrà en contacte amb les idees naturistes, unes conviccions que va assumir fins les últimes conseqüències, negant-se a consumir antibiòtics després de l'explosió accidental que el va matar.

Pel que fa al seu activisme polític, el 1981 va entrar a militar al PSAN, va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra, del que fou un dels seus precursors a la comarca. A partir de 1982-1983 va anar deixant la seua militància en aquesta organitzacions passant a ser el primer valencià membre de l'organització armada Terra Lliure, una decisió que li va costar la vida.

Actes d'homenatge
Des d'eixe dia, cada any es commemoren aquests fatídics fets amb un homenatge al cementeri de Quart de Poblet. Enguany, diverses organitzacions independentistes com Alerta Solidària, SEPC, COS, PSAN, Endavant, Maulets, CAJEI, MDT, l'Ateneu Popular de València o el Centre Social Terra, han volgut recordar els 25 anys de la seua mort amb el tradicional acte a Quart de Poblet, on mig centenar de persones escoltaren l'emotiu parlament de Núria Cadenas, i amb una xerrada i un sopar a l'Ateneu Popular de València, on es va parlar i debatre sobre la figura de Villascusa i el seu context històric.

L'ACCENT 158